Vés al contingut

Concurs pavelló Montserrat HSCSP

28 Desembre 2011

Proposta pel concurs de restauració i adequació interior del pavelló de Ntra Sra de Montserrat del recinte històric de l’Hospital de La Santa Creu i de Sant Pau

Lema: 1911-2011

1901, Projecte de Domènech i Montaner; 1911, Inauguració dels nou primers edificis; 1978, declarat BCIN; 1997, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Cent anys després de la inauguració dels nou primers edificis, i ja traslladat l’ús hospitalari, que l’ha ocupat durant quasi tots aquest anys, el conjunt històric inicia una nova etapa. La rehabilitació, recuperació i preservació del recinte històric, un dels exemples més emblemàtics del modernisme català, fent-lo servir de campus d’organismes internacionals que investiguin i desenvolupin temes de salut social.

Amb aquest esperit i seguint les directrius del Pla Director del Recinte Històric de l’ HSCS abordem el projecte de restauració i adequació interior del Pavelló de Montserrat.


Treballem la proposta a partir de tres eixos principals:

1 Recuperar i restaurar els espais originals tal i com els va projectar Lluís Domènech i Montaner. Tornar als espais diàfans, recuperar les proporcions i les alçades. Recuperar el ritme de les sales, la successió de voltes de maó, de tradició constructiva catalana que el modernisme va revitalitzar. La rehabilitació ha de contemplar uns criteris específics d’intervenció que garanteixin la preservació de la integritat històrica i artística d’un dels exemples més emblemàtics del modernisme català.

2 La nova intervenció consisteix en la construcció en les naus de planta baixa i pis d’un nou volum exempt d’una planta. Construït tot ell de fusta amb la idea de contraposar els colors brillants dels revestiments de rajola vidriada de sostres i parets amb la textura mate de la fusta reciclada.

3 L’eficiència energètica és el tercer eix vertebrador de la proposta. El disseny de l’artefacte és a base d’un sistema constructiu lleuger i en sec, fet de material prefabricat que estalvia aigua i té un control dels residus. Per altra banda els materials emprats, eco-materials amb certificació que són garantia de processos de fabricació no contaminant i no nociu per a la salut, i materials que tanquen el cicle de vida, és a dir l’artefacte de fusta està pensat perquè els seus elements al final de la seva vida útil puguin ser desmuntats i reciclats.
El control climàtic i lumínic de l’edifici utilitza mesures d’eficiència energètica integrant sistemes actius i passius per assolir el confort necessari.

Procés i criteri de restauració

Criteris específics d’intervenció per tal de preservar la integritat històrica i artística de l’edifici: Per una banda la conservació i recuperació dels valors per als quals va ser declarat patrimoni, sense detriment de la utilització de tècniques i materials contemporanis. L’actualització dels sistemes de construcció en les estructures històriques implica la recerca d’un equilibri necessari entre el manteniment de els seves característiques originals i un compromís amb la construcció de les noves tecnologies i equips.

El pavelló de Montserrat i el recinte del qual en forma part exigeix una rehabilitació respectuosa en la qual prevalguin la recuperació i conservació dels elements arquitectònics originals. Els processos de restauració hauran de ser precisos i minuciosos per tal de garantir la perdurabilitat d’aquest conjunt.

El sistema d’instal•lacions

Com en la resta d’actuacions previstes en la proposta, totes les instal•lacions necessàries pel condicionament dels diferents espais es projecten amb dues premises claus: la integració arquitectònica de les solucions i la seva eficiència energètica.

La idea d’eficiència energètica es desenvolupa en tots els aspectes tècnics de la proposta per tal de condicionar, tèrmica i lumínicament, i tan sols i exclusivament, els espais ocupats fent ús de les tècniques existents actualment pel màxim estalvi energètic. Considerant les elevades volumetries de la proposta, i la baixa ocupació de les mateixes, els condicionaments controlats tant sols d’aquells espais ocupats, comportarà un estalvi molt significatiu tant en el consum tèrmic,com en l’elèctric.

 

Promotor
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Pressupost PEM
3.972.300 €

Equip

Arquitectura
Isabel Pascual (Fip arquitectes) i Lucia Feu
Equip d’arquitectura
Sabrina Calzolari, Eva Escrich, Laia Llucià, Luis Martinez de las Heras, Hugo Torre.
Instal.lacions
Alex Olives (Quadrifoli)
Estructures
Ferran Bermejo
Consultoria Energètica
Jordi Pascual (Aiguasol)
Arquitectura tècnica
Miquel Milián i Anna Bono
Restauració
M. Jose Gracia (Tdart)
Historiadora
Mercè Pibernat

Anuncis

PECQ

9 Novembre 2011

Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’aire de Barcelona
2011-2020

Agència d’energia de Barcelona

El 25 de juliol de 2009 va entrar en vigor la Directiva 2009/28/CE relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables.

La motivació última de la Directiva és reduir la dependència energètica i l’efecte que la variabilitat dels preus dels hidrocarburs té sobre el conjunt de l’economia europea. La dependència energètica, que a Europa ronda el 50%, en el nostre país supera el 80%, fa a les economies especialment vulnerables a les alces de preus dels hidrocarburs.

La Unió Europea, conscient de la gravetat del programa energètic, ha impulsat l’objectiu del 20-20-20 per lluitar contra la dependència energètica.

En aquest escenari l’Ajuntament de Barcelona presenta el PECQ 2011-2020

Extracte del Dossier de premsa de l’ Ajuntament de Barcelona de 22 de març de 2011

El Nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’aire el full de ruta cap a una nova cultura energètica de Barcelona durant la propera dècada.

El PECQ uneix en un mateix instrument estratègic el Pla de Millora Energètica de Barcelona i el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire.

El Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-2020 sobre el qual orbitaran les mesures per a la millora de l’eficiència energètica, l’impuls de les energies renovables, la millora de la qualitat de l’aire de la ciutat i gasos d’efecte hivernacles (GHE) suposa la confluència i reunió en un marc únic d’actuació dels que han estat els dos grans instruments que durant els darrers anys han centrat les polítiques sobre l’energia i la reducció de la contaminació: El Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB) 2002-2010 i el Pla de Millora de la Qualitat de l’aire. (…)

El PECQ 2011-2020 té com a objectius específics respecte l’any base 2008:

– Reduir el consum d’energia final total de la ciutat en un 9,9%
– Doblar la generació local d’electricitat amb energies renovables
– Reduir les emissions de GEH en un 17,5%
– Reduir els emissions d’NOx un 26%
– Reduir les emissions de PM10 un 39%

Destaquem algunes de les mesures previstes en relació al Sector residencial.

1. Millora de l’eficiència energètica en la reforma d’habitatges.
Es tracta d’aprofitar les reformes com a oportunitats per a incorporar conceptes d’eficiència energètica. De la mateixa forma que es van obrir línies d’ajut prioritaris per a aplicació de mesures contra la contaminació acústica en determinades zones, ara es tracta d’obrir línies de suport a les reformes i rehabilitacions que incorporin la aplicació de mesures per a millorar l’eficiència de les mesures prioritzant-ne algunes com la millora dels aïllaments de les finestres, fusteries, vidre i persianes o la substitució de sistemes elèctrics per generació de calor amb sistemes de gas natural.

El Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’aire de Barcelona. 2011-2020

Les arquitectes Isabel Pascual i Lucia Feu han col•laborat amb AIGUASOL en l’Estudi Sectorial d’Habitatge, coordinat i redactat per BARCELONA REGIONAL i Dirigit per l’ AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA

El CAP El Carmel estrena edifici

9 Desembre 2010

 El 6 d’octubre de 2010 es va inaugurar la reforma i ampliació del Centre d’Atenció Primària El Carmel, projecte redactat i obra dirigida per Lucia Feu Villarino.

L’objectiu del projecte ha estat l’ampliació del CAP existent amb una revisió i nova definició de determinades àrees funcionals, per així millorar l’atenció sanitària de la població del barri i cobrir les necessitats de l’equip de professionals que hi treballen.

Per tant s’han adaptat els serveis a les noves necessitats sorgides pel creixement demogràfic, l’adequació als nous ratis de metge de família, pediatra i infermera per habitant, la prevalença de malalties cròniques, el suport especialitzat a l’atenció primària, les activitats d’educació sanitària i el fet de ser Unitat Docent de Medicina familiar i Comunitària.

L’edifici existent, construït l’any 1987, està situat al carrer de la Murtra 130-140 al barri del Carmel de Barcelona. El centre ha ampliat la seva superfície en 1170 m² i s’han reformat i adequat a la normativa vigent els 1402 m² de l’edifici existent.

Les condicions especials del solar, els requeriments de l’ampliació i la seva relació amb l’edifici existent han estat l’origen de la proposta, la qual s’ha generat a partir del desenvolupament dels següents temes:

Continuïtat tipològica amb l’edifici existent, disposició a nivell funcional i espaial al voltant d’un espai central tant en planta com en secció, incidint especialment en la connexió d’edifici vell i edifici nou.
Replanteig d’accessos i circulacions d’ambdós edificis; nou nucli d’escala i ascensor, de manera que l’ampliació resol els problemes de circulació de l’edifici existent, millora la comunicació entre plantes i l’evacuació amb un nou accés en l’altre extrem de l’edifici.
– Una gran lluerna fa possible una bona il•luminació en el conjunt de l’edifici.
– La proposta adequa algunes zones de l’edifici existent. (Vestidors homes i dones, despatxos d’administració, soterrani de magatzem).

El projecte també ha contemplat el tractament del talús del darrere de l’edifici, el qual s’ha protegit recobrint tota la seva superfície amb formigó projectat.

La inversió de l’obra d’ampliació del CAP El Carmel ha estat de 2.711.763,11 d’euros.

 

 El CAP El Carmel, un edifici ecoeficient

 Criteris ambientals en el disseny arquitectònic

– Aprofitament màxim de la llum natural
Ventilació creuada natural
– Obertures que possibiliten gaudir de les bones vistes
– Emplaçament – Nou accés a l’edifici

 Energia- Estalvi energètic i reducció d’emissions de CO2  Envolvents

Millora de la U (transmitància tèrmica) i ponts tèrmics:
Aïllament tèrmic en tota l’envolvent: façana, coberta i primer forjat
Façana cara vista amb cambra d’aire no ventilada i aïllament tèrmic a la cara interior
Cobertes invertides amb làmina impermeable, aïllament tèrmic i acabat (paviment de terratzo, palet de riera…)
– Obertures amb doble vidre 3+3 / 12 / 3+3 mm i fusteries amb trencament de pont tèrmic

Millora de la F (factor solar modificat):
Protecció solar: gelosies, voladius i estors

Materials i sistemes constructius

Materials durables i bon manteniment – Exemples: rajola gresificada, terratzo, etc
Sistemes preindustrialitzats – la utilització d’aquests sistemes permet un millor control de tot el procés industrial així com del temps d’execució (les peces arriben a l’obra preparades per instal•lar), a més a més hi ha un millor control dels residus (les peces són fàcilment desmuntables per posterior reutilització i reciclatge selectiu) – Exemples: mampares (doble panell de fusta de melamina de 16 mm d’espessor cadascun entre els quals hi ha una cambra interior de 48 mm amb llana de roca) i cel-rasos (plaques de fibres minerals de cara vista)
Materials de baix impacte ambiental – Exemples: terratzo

Confort acústic

Cel-rasos a base de plaques de fibres minerals de cara vista, fonoabsorbents
Plaques fonoabsorbents de cartró-guix en caixa lluerna, per tal de garantir el confort a la sala d’espera

Aïllament acústic

– Entre consultes hi ha mampares formades per doble panell de fusta de melamina de 16 mm d’espessor cadascun entre els quals hi ha una cambra interior de 48 mm amb llana de roca. En la part superior de les mampares hi ha una barrera fònica de 80 mm
– Sala instal•lacions tancament multifulla format per paret de tancament de maó calat revestida amb monocapa, cambra d’aire 8 cm, paredó de totxana, aïllament acústic de llana mineral i paret de maó calat de cantell

Sanejament i aigua

– Xarxa de sanejament separativa, per aigües residuals i pluvials fins la connexió a la xarxa pública
– Aixetes temporitzades automescladores amb airejador per a estalvi d’aigua i cisternes d’inodors de doble descàrrega
– Canonades d’acs i retorn aïllades per evitar fuites tèrmiques, reduint el consum de gas

Aigua calenta sanitària – energia solar tèrmica

– 6 captadors solars tèrmics plans per producció de l’aigua calenta sanitària situats a la coberta de l’edifici

Il.luminació

– Il.luminació artificial amb lluminàries d’alt rendiment i baix consum
– Equips de fluorescència, compostos per xassís metàl.lics, amb reflectors i làmpades adequades per aconseguir el nivell d’il.luminació exigit, balasts electrònics i difusors de macrogelosia

Ventilació

– A la sala d’instal.lacions de la planta tercera hi ha 4 recuperadors entàlpics. A l’estiu, durant la refrigeració, es refreda l’aire exterior que ha d’introduir-se en el local, aproximant-lo a les condicions de l’aire interior. Aquest procés s’inverteix durant l’hivern, amb el procés de calefacció, escalfant l’aire exterior abans de ser introduït a la sala. Aquests recuperadors es connecten a les unitats interiors i aporten aire exterior , garantint la renovació de l’aire de les sales a climatitzar

Climatització

– Climatització amb bomba de calor inverter i recuperació de calor, el sistema utilitza el calor recuperat en la refrigeració per la calefacció i el calor absorbit en la calefacció per la refrigeració
– Equips de baix consum energètic (classificació A), tant per fred com per calor
– Climatització amb volum de refrigerant variable i control independent per sala

Dades del projecte

Localització: Carrer Murtra nº130-140 al Carmel, Barcelona
Data projecte: 2006-2007
Data execució: 2009-2010
Promotor: Catsalut i GISA
Constructor: Novantia Integral S.A.
Superfície: obra nova 1170 m² reforma 1402 m² urbanització 1208 m²
Arquitectes: Lucia Feu
Arq. tècnic DO: Josep Vila / Taller d’enginyeria ambiental S.A.
Col.laboradors: Eva Escrich i Maria Cortils -arquitectes- Ferran Bermejo -estructura- Miquel Milian –pressupost- Anna Bono -ESS- Quadrifoli S.L. -instal.lacions i llic. ambiental- Geolog -estudi geotècnic-
Pressupost contracte: 2.711.763,11 €

Centre d’atenció primària El Carmel. Ampliació i reforma

20 Setembre 2010

Localització: Carrer Murtra nº130-140 al Carmel, Barcelona
Data projecte: 2006-2007
Data execució: 2009-2010
Promotor: Catsalut i GISA
Constructor: Novantia Integral S.A.
Superfície: obra nova 1170 m² reforma 1402 m² urbanització 1208 m²
Arquitectes: Lucia Feu
Arq. tècnic DO: Josep Vila / Taller d’enginyeria ambiental S.A.
Col.laboradors: Eva Escrich i Maria Cortils -arquitectes- Ferran Bermejo -estructura- Miquel Milian –pressupost- Anna Bono -ESS- Quadrifoli S.L. -instal.lacions i llic. ambiental- Geolog -estudi geotècnic-
Pressupost contracte: 2.711.763,11 €

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

54 habitatges unifamiliars agrupats i 54 garatges. Jardí comunitari i piscina

22 Desembre 2009

Localització: El Maset Nou, L’Ametlla del Vallès. Vallès Oriental
Data projecte: fase 1: 2004-2005 fase 2: 2005-2006 fase 3: 2006-2007
Data execució: fase 1: 2006-2007 fase 2: 2006-2008 fase 3: 2007-2009
Promotor: fase 1: Promotora San Jorge S.L. fases 2 i 3: Isard S.L.
Constructor: fases 1, 2 i 3: Crecimiento Vertical
Superfície: fase 1: 3015 m² fase 2: 3871 m² fase 3: 5779 m²
Arquitectes: Lucia Feu
Arq. tècnic DO: Francesc Ferrand i Joan Enric Solà
Col.laboradors: Jose Bauer, Maria Cortils i Eva Escrich -arquitectes- Ferran Bermejo -estructura- Francesc Ferrand i Joan Enric Solà -ESS- Quadrifoli S.L. -instal.lacions-
Pressupost contracte: fase 1: 3.558.010,90 € fase 2: 4.112.126,00 € fase 3: 8.035.932,40 €

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

54 habitatges unifamiliars agrupats en ciutat jardí

Els 54 habitatges estan situats en el Pla Parcial El Maset Nou, al sud del casc urbà de l’Ametlla del Vallès. Amb una qualificació de ciutat jardí, les parcel•les, grans i ben orientades permeten plantejar diferents solucions d’habitatges agrupats que junt amb els volums dels garatges defineixen unes zones comunitàries i jardins molt riques i variades.

La disposició dels volums trenca amb la linealitat d’aquest tipus de promocions individualitzant i potenciant la privacitat de cada habitatge i a la vegada enriqueix la relació interior exterior a partir de terrasses i porxos, finestres balconeres i sistemes de filtres solars.

El programa funcional és de sala d’estar, cuina servei i safareig en planta baixa, tres o quatre habitacions i dos banys en planta pis i estudi amb terrassa a l’altell. El garatge de dues places és un cos annex o es troba en planta semisoterrani.

L’ús d’obra vista en façanes dóna una imatge sòbria i rotunda que combinada amb les fustes tractades de baranes, persianes i porxos i el tractament de tanques de parcel•la conformen unes textures de materials nobles sense revestir donant una idea de calidesa domèstica.

Tots els habitatges compleixen els paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’arquitectura , a l’energia i a l’aigua. Els jardins comunitaris es tracten amb xerojardineria que optimitza els recursos del lloc, fent servir poca aigua i de pluja.

Escola Joan Salvat Papasseit. Ampliació i reforma

15 Setembre 2009

Localització: Avinguda Caldes de Montbuí nº3-5, Mollet del Vallès. Vallès Oriental
Data projecte / execució: 2008-2009
Promotor: Departament d’Ensenyament i GISA
Superfície: obra nova 1844 m² reforma 1822 m² urbanització 4969 m²
Arquitectes: Lucia Feu
Col.laboradors: Eva Escrich -arquitecta- Ferran Bermejo -estructura- Josep Vila -pressupost i ESS- Quadrifoli S.L. -instal.lacions, llic. ambiental i certificació energètica- Geolog -estudi geotècnic-
Pressupost contracte: 4.708.669,46 €

Antecedents de partida i dades d’entorn

El CEIP Joan Salvat Papasseit es troba situat a l’avinguda Caldes de Montbui nº 3-5, al barri de la Plana Lledó de Mollet del Vallès. L’edifici es va construir l’any 1976.

La reforma i ampliació es proposa en el solar principal on s’ubica actualment el centre, propietat de la Generalitat de Catalunya, ja que actualment l’edifici destinat a Educació Infantil es troba en un altre solar, i cal integrar-lo al mateix solar on ara es troben els edificis de Primària.

El programa de necessitats és el d’un Centre d’Educació Infantil i Primària de 2 línies (450 alumnes), el qual consta de les següents àrees: educació infantil, educació primària, gimnàs, administració i altres serveis.

L’objecte del projecte és la reforma i ampliació del centre perquè l’equipament docent actual s’adeqüi a les necessitats funcionals facilitades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. I per tal de dur a terme aquesta adequació es proposa de reformar l’edifici principal per ubicar-hi l’educació primària i l’administració; enderrocar l’edifici petit degut a les deficiències estructurals i constructives, i de la impossibilitat de complir Normatives, i construir-hi un edifici més de nova planta per ubicar-hi l’educació infantil, menjador, gimnàs i vestidors.

La reforma de l’edifici principal comporta una sèrie d’intervencions per adequar-lo a la Normativa Vigent (tramitació de llicència ambiental, compliment de Normativa contraincendis, accessibilitat, adequació d’instal.lacions ). També s’han detectat patologies constructives. Per tant es tracta de fer una reforma integral d’aquest edifici: solució de patologies, adequació a la Normativa vigent bàsicament en material de protecció contraincendis i instal.lacions, i la reforma en quant a distribucions per tal d’encaixar d’una forma òptima el programa funcional de l’edifici.

El projecte contempla el tractament de l’espai exterior per adequar-lo a la nova configuració arquitectònica de la parcel.la i al nou programa.

Descripció i justificació de la solució adoptada.

Els requeriments del programa funcional, l’estudi de patologies dels edificis existents i les condicions del solar i l’entorn han estat l’origen de la proposta, la qual es genera a partir del desenvolupament dels següents temes:

– La reforma integral de l’edifici principal optimitzant la seva tipologia arquitectònica d’aulari que distribueix aules, vestíbuls i patis i aplicant solucions constructives i d’instal.lacions que millorin l’eficiència energètica: tot solucionant patologies, adequant-lo a la Normativa vigent bàsicament en materia de protecció contraincendis i instal.lacions, i modificant les distribucions per encaixar d’una forma òptima el programa funcional de l’edifici.

Proposta d’ampliació a partir d’una sèrie de volums en planta baixa que fan façana a l’Av. Caldes de Montbui. Aquests edificis s’organitzen al voltant d’un atri central de circulació; el porxo-atri s’amplia o redueix en funció de les entrades i els edificis, deixa penetrar el jardí i pot ser cobert o descobert.

Replanteig d’accessos i circulacions generals: El porxo és un element important que uneix i qualifica els espais que recorre, donant èmfasi a l’entrada dels diferents espais de centre. S’ha reubicat l’accés principal per així unificar l’accés a l’escola de tots els nens (infantil i primària), tot accedint a un espai porxat comú. A més a més, els edificis nous s’estructuren al llarg d’un porxo longitudinal que uneix l’edifici existent i les pistes, i dóna accés als diferents espais ubicats en aquests edificis. També es proposa un accés específic per la cuina que dóna a un pati de servei.

Protecció i conservació dels exemplars de plàtan i tractament dels espais exteriors: El projecte contempla la conservació dels exemplars de plàtans que vorejaven l’antic torrent. Sota aquests arbres situem els jardins d’educació infantil.

 

 

 

Institut Fort Pius. Ampliació i reforma

15 Mai 2008

Localització: Carrer Ausiàs Marc nº78 a l’Eixample, Barcelona
Data projecte: 2004-2005
Data execució: 2006-2008
Promotor: Departament d’Educació i GISA
Constructor: Construccions Solius
Superfície: obra nova 1148 m² reforma 4739 m²
Arquitectes: Lucia Feu
Arq. tècnic DO: Josep Maria Coromina
Col.laboradors: Eva Escrich -arquitecta- Ferran Bermejo -estructura- J.M. Serraïma –pressupost i ESS- Quadrifoli S.L. -instal.lacions i llic. ambiental- Geolog -estudi geotècnic-
Pressupost contracte: 3.332.271,41 €

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Noves instal•lacions esportives de l’Institut Fort Pius en el pati d’illa i reforma del centre escolar.

L’edifici IES Fort Pius es va construir l’any 1982/83. L’objecte del projecte és la reforma i ampliació del centre perquè l’equipament docent actual s’adeqüi a les necessitats funcionals d’un IES 3/2 (3 línies d’ESO i 2 de batxillerat) segons les directrius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’ampliació consisteix en un programa de sala de gimnàs, vestidors i pista poliesportiva exterior i els nuclis de comunicació entre el nou edifici amb l’existent potenciant un nou accés des del pati interior d’illa.

Les condicions especials del solar, els requeriments de l’ampliació i la seva relació amb l’edifici existent han estat l’origen de la proposta.

Ampliació de la terrassa pati de l’escola actual amb una pista poliesportiva de 14×26 metres. Sota aquesta pista es situa la sala del gimnàs amb el seu programa annex, (vestidors, escenari, magatzem).

Replanteig d’accessos i circulacions d’ambdós edificis; (nou nucli d’escala i ascensor i escales d’evacuació) de manera que l’ampliació resol els problemes de l’edifici existent i millora la comunicació entre planta baixa i zona de soterrani possibilitant un nou accés des del pati d’illa. El pati a soterrani es converteix en sortida d’evacuació ascendent amb escala exterior. Aquesta escala arriba al mateix àmbit que la nova escala d’evacuació descendent de l’edifici existent.

Element frontissa entre nou i vell, un volum lineal que té la funció de cosir ambdós edificis, possibilita una bona il•luminació i ventilació de la cripta soterrada i les zones d’accés de l’ampliació i prolongant-se en el nou perímetre del pati conforma el porxo cobert i la nova tanca.

Treball de límits i tanques, entre pati escola i pati d’illa, entre interior i exterior del gimnàs; entre cripta i gimnàs, per aconseguir el control de la llum i de les vistes. Proposta de materials a base de gelosies per una banda i reixes metàl•liques en la zona de gimnàs i pista exterior poliesportiva.

En la cripta soterrada es proposa la següent seqüència d’espais; accés principal- biblioteca- sala d’audiovisuals escenari- pati i sortida d’evacuació de la cripta.